Ascla

Elements fonamentals d'una ascla: Dreta superfície dorsal amb les empremtes negatives, esquerra superfície ventral amb el bulb de la percussió, al mig perfil amb la part ventral a l'esquerra

Una ascla[1] és un tros de pedra tallada obtinguda a partir d'un nucli lític. L'ascla un cop retocada passa a formar part de nombrosos estris per a separar la carn i la pell dels animals, eren molt útils per posar la carn al foc en trossos més petits, ganivets de dors retocat, ascles triangulars, etc. Una ascla, en sentit ampli, és qualsevol producte de la talla intencional per l'ésser humà d'una roca, que es desprèn de la massa pètria (que, en sentit general anomenem nucli, però que pot ser un bloc de pedra, una pedra o un estri en procés), i que pren forma de resquill tallant. La talla pot realitzar colpejant directament amb un percutor (de pedra, de banya, de fusta o, fins i tot, de metall), o colpejant indirectament amb un cisell (que, també pot ser d'asta o de metall), o en sotmetre la peça -nucli a una forta pressió amb una pua o compressor. Les ascles tenen formes i mides molt diversos, des dels microscòpics, fins als que superen els 30 centímetres, però, en general, comparteixen una sèrie de caràcters comuns que permeten reconèixer-les com a tals.[2]

Ascla de sílex en el dibuix és possible apreciar l'afilat de la seva vora. Veiem la seva cara dorsal (amb negatius d'asclats anteriors), el taló i la cara ventral amb el concoide i les ones de fractura

D'altra banda, les ascles poden ser un objectiu buscat pel tallista o, per contra la deixalla resultant de fabricar una peça nuclear (per exemple, un bifaç). Així mateix, les ascles poden ser útils per se, sense cap modificació, en brut (doncs tenen, generalment, un tall natural molt agut i efectiu), o poden rebre una transformació fins a esdevenir un estri concret (una rascadora o un raspador, per exemple), llavors es parla del retoc de les ascles. És a dir, sovint, les ascles són suports per fabricar una enorme varietat d'estris.

  1. «Ascla». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. inizan, marie-louise; reduron, michel; roche, hélène i tixier, jacques. technologie de la pierre taillée (prehistoire de la pierre taillée, nº 4). cnrs-crep, Meudon, 1995, pàgina 33. ISBN 2-903516-04-9. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search